Protocolo contra las agresiones sexistas

From FouWiki
Jump to navigation Jump to search

CAT: Protocol Contra Agressions Sexistes durant les festes i esdeveniments a Calafou

Aquest protocol l'hem modificat i adaptat a partir dels protocols de les companyes de Poble Sec i Verneda-la Pau. A la vegada i respectivament, elles han agafat referències de companyes de Gràcia i Donosti i Clot. Les companyes també van fer servir reflexions extretes del document “Jornada sobre agressions” (Barcelona, 2010).Protocol d'actuació contra les agressions sexistes a la FESTA MAJOR DEL POBLE SEC Juliol 2015. A totes elles, moltes gràcies!!!

Per començar

Desde l´assemblea d´habitants de Calafou hem parlat de la necessitat de tenir un protocol d´actuació davant les agressions sexistes que es puguin produir als nostres espais durant les festes i/o esdeveniments. Volem que totes les persones que ens visiten i les que hi vivim puguem gaudir d´un entorn lliure de sexisme i poder decidir com volem que siguin els nostres espais d´oci i convivencia. La nostra voluntat és contribuir a posar un granet de sorra en la lluita antisexista i generar espais on ens puguem relacionar de manera segura, consensuada, lliure i horitzontal. Per això sabem que és necessari que la gent es senti lliure, segura i amb possiblitat de posar límits. Per això parlem de l’objectiu empoderament, com a objectiu transversal. Tot i creure que tenim la teoria feminista una mica més clara en els nostres espais, no sempre som curoses i també cometem agressions creant alguna situació no desitjada. La preocupació que tenim algunes de nosaltres és saber com poder garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió sexista, les persones afectades se sentin amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes. No obstant, nosaltres ens volem formar per actuar i corresponsabilitzar-nos, volem aprendre a posar límits, respectar els de les altres i entendre el consens per així posar consciència i cura en aquest procés.

1. De què parlem? Entenent les agressions sexistes en contextos festius

Què és una agressió sexista?

És una agressió física (o no), exercida sobre una persona per motius de gènere, orientació sexual, aspecte físic en relació als estàndards estètics. Així, exemples d’aquestes conductes inclouen (tot i que no només): - Comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil: insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes (“piropos”) indesitjades... que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup. - Formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que incomodin, violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix. - Manca de voluntat per participar en un lloc on hi hagi companys amb els que no es vol estar. - Exhibició de símbols sexistes ofensius.

Qui l’exerceix?

Com hem comentat, aquestes conductes actuen com a tractaments diferencials d'una persona a causa de la seva pertinença o adscripció de gènere. Així, la persona assetjadora pot ser un company o qualsevol persona que es trobi en el context, ja que totes les persones podem traspassar els límits d'altres persones i no admetre que hem traspassat el límit. Es poden reproduir aquestes agressions entre persones conegudes i desconegudes, entre companys de militàncies, de col·lectius o d’entitats. Entenem que el patriarcat és un sistema de poder on la socialització masculina té el privilegi i que la majoria d’agressions es produeixen sobre les dones i altres identitats de gènere no hegemòniques.

On es poden produir?

Les agressions sexistes són formes d'opressió patriarcal que apareixen constantment en la nostra quotidianitat i en els nostres espais i s’emparen en els múltiples paraigües que tenen a veure amb les inèrcies socials com el “bon-rotllisme”, el context festiu, les drogues i la idea que el que passa en aquests contextos forma part de la vida privada de cadascú. Aquest còctel d'elements funciona com a legitimador de les conductes de les persones agressores i, per tant, no legitima els possibles sentiments de malestar, protesta o resposta de la persona agredida i permet que aquestes formes de violència quedin silenciades, minimitzades i reproduïdes. Des d'una perspectiva antipatriarcal, aquest tipus d'accions no són anècdotes aïllades sinó que responen i formen part d'una violència estructural. Denunciar-les i combatre-les és una manera de fer política.

2. Identificar les agressions

  • Assetjament: es tracta d’aquelles agressions on no existeix el contacte físic i que pot violentar a una persona. Alguns exemples: piropos indesitjats, humiliacions, invasió de l’espai, faltes de respecte, actituds baboses ,etc.
  • Agressions físiques: en aquest cas entra el contacte físic i poden ser contactes no desitjats o agressions amb força.

3. Agents implicats

  • Persona agredida: la que pateix l’agressió.
  • Persona propera l’agredida: la que dóna suport i és del seu entorn.
  • Persona agressora: aquella que exerceix violència, ja sigui verbal o física.
  • Còmplices de la agressió: aquelles persones que potencien la situació i a la persona agressora a continuar exercint la violència.
  • Còmplices passius: aquelles persones que es mantenen indiferents davant d’una agressió i/o que no es posicionen per no perdre una amistad o un privilegi.

4. Premisses

a) Res justifica una agressió (ni les drogues, ni el vestuari, etc.) b) Una agressió és quan algú es sent agredit/da: cadascú té els seus límits, que són variables en funció de les vivències de cada persona. No és legítim qüestionar els límits de l’altre. c) Totes i tots podem ser agressors/es: totes i tots podem traspassar els límits de l’altra persona ja que aquests són subjectius. És el que cadascú sent. Hem de recordar que ens socialitzem en un sistema patriarcal. d) El patriarcat és un sistema de relacions de poder on el rol masculí té el privilegi. El sistema patriarcal atorga una situació privilegiada a les persones socialitzades com a homes. Des d’aquesta lògica, els homes tenen atorgats uns drets sobre les dones que els situen en una posició de superioritat. Això no vol dir que tots els homes exerceixin el poder que els és atorgat però sí que es poden creure amb el dret a exercir-lo. e) Una agressió és un abús de poder d’una persona sobre una altra: no és un malentès ni un conflicte. f) La idea que “allò personal és polític” ens porta a plantejar aquest protocol que, lluny de jerarquitzar les relacions, volem que serveixi perquè totes siguem coneixedores d’aquestes. g) Les persones agredides no són “víctimes passives”, més aviat són supervivents del sistema patriarcal. Hem d’actuar sempre amb el consentiment de la persona agredida, respectar la seva decisió personal i política. L’objectiu principal és l’empoderament de la persona agredida, i, per tant, aquest protocol neix com un mecanisme de protecció transversal de l’espai, sense menystenir mai la decisió de la persona que pateix l’agressió.

5.Acció de resposta. Actuació davant d’una agressió

En aquest apartat trobem la proposta d’actuació concreta en el cas que hi hagués una agressió sexista durant una festa o esdeveniment. Cal remarcar que no només es donarà una resposta a l’agressió sexista en el moment en què aparegui, sinó que es contempla un acompanyament posterior a l’agressió si la persona agredida ho demana. També contemplem que la persona agredida respongui practicant l'autodefensa. En aquest cas, també se li donarà suport en la seva reacció.

Allò desitjable és que la persona afectada acudeixi a la barra on hi haurà una o diverses persones encarregades de mediar que acompanyaran a la persona fins on hi ha l’agressor. Si la persona no acudeix a la barra, sempre cal consultar-li abans d’actuar. L’actuació es composa de tres passos:

1. AVÍS: se li comunica a la persona agressora que està realitzant una agressió sexista i que la persona agredida se sent incòmoda i violentada. Se li fa saber que si no atura aquesta actitud, serà expulsada de Calafou. 2. EXPULSIÓ: si la persona agressora no atura l'assetjament, expulsió de Calafou. 3. Quan s’ha efectuat l’expulsió, es recorda per megafonia que no es toleraran discriminacions sexistes ni de cap tipus en l’espai. (Es llegirà el manifest. L'endemà, abans de l'inici dels concerts, es tornarà a pujar a l'escenari i es llegirà el manifest recordant que no es tolerarà cap actitud sexista.)

6. Acompanyament

Després d’una actuació davant d’una agressió demanarem si la persona necessita acompanyament. En el cas que la persona agredida necessiti atenció mèdica i interposar una denúncia, les persones formades prèviament faran un acompanyament. Disposarem també d’un **full de recursos a qui derivar i facilitarem el telèfon 24h d’atenció a les violències masclistes.

Molt important...

  • Cal que tothom estigui atent/a davant de qualsevol possible agressió sexista.
  • Si ets responsable de barra i veus o se t'informa d'una agressió, el primer pas és anar on s'ha produït l'agressió i parlar amb la persona agredida.
  • La resposta individual de la persona agredida és totalment lliure, entenem que ha de poder actuar com vulgui davant d'una agressió. Si no vol donar cap resposta, és la seva decisió.
  • Es donarà una resposta col∙lectiva en el cas que la persona agredida ho vulgui.
  • En tot moment cal donar suport a la persona agredida, i és important preservar‐la sense que se senti exclosa de l'espai de festa. Li hem de proporcionar un espai de seguretat i apartar-la de l'agressor. Hem de parlar de una possible expulsio, si es dóna durant la nit es una mica percal pero tampoc es pot queda.**Preguntar a l'assemblea
  • Cal tenir clar que hi haurà actituds, comportaments i conductes que no seran tolerades, i que les hem de rebutjar per tal de gaudir d'unes festes lliures de sexismes (qualsevol conducta discriminatòria).
  • Primer cal dialogar: s'informarà a la persona agressora que ha de sortir de l'espai de festa o activitat i el per què. Hem de vigilar i veure quines actituds prenem perquè no volem una confrontació directa. La primera línia ha d'estar formada per persones que se sentin capaces de fer front a la situació de manera responsable i coherent, prioritzant situacions no violentes. Hem de ser conscients de les nostres capacitats i limitacions en cada moment, ja que no volem que es generi una situació pitjor de la que es tenia.
  • És important no mencionar en cap cas a la persona agredida ni fer‐ne cap referència, només fer saber que s'ha expulsat a una persona de la plaça per una agressió sexista. Cal tenir cura també amb el llenguatge utilitzat.
  • Materials per a les responsables de barra i persones formades. Disposarem de diferents materials durant les festes:

Full d’actuació penjat a les barres. Protocol imprès. Manifest per llegir a l’escenari Full de recursos sobre l’atenció a les violències masclistes per derivar.

7. Prevenció

És de vital importància fomentar les actuacions preventives per tal de caminar cap a unes festes no sexistes ni discriminatòries, és a dir, que contemplin els eixos d’opressió i que treballin per prevenir els seus impactes. Sabent les limitacions que tenim i les ganes de canviar les coses.

Actuacions preventives que hauríem de fer:

  • Programació de les festes amb perspectiva de gènere.
  • Elaboració de materials gràfics i audiovisuals:

Cartells interns explicatius sobre les línies d'actuació en cas d'agressió, dins la barra (protocol d’actuació). Cartells preventius penjats per la zona dins i fora del Centre Social i dins de Casa Roja Cartells informatius sobre el protocol als espais de festa (“si et sents agredida i vols col·laboració, comunica-ho a la barra. Juntes podem”).

  • Falques que anirant sonant entre els concerts i cada vegada que es produeixi una agressió.
  • Sensibilització a les entitats del poble sobre la necessitat del protocol: Podríem parlar amb l´ajuntament i les dones del poble de fer un protocol per les festes majors de Vallbona.

8. Treball continu

  • Dotar les festes de perspectiva feminista a l'hora de programar per fomentar la representació de gèneres i sexualitats no hegemòniques, que el feminisme sigui un eix transversal.
  • Elaborar tallers, de caire “empoderant” per a les dones, bi, lesbianes i trans: autodefensa, tallers de reflexió sobre les agressions sexistes, tallers sobre consentiment, etc.
  • Al Hackeja la Terra i Jornades de portes obertes especialment pero també es pot pensar en fer-ho a esdeveniments puntuals, inclús pensar en fer unes jornades feministes de cara a fora, pensant també en les dones de Vallbona
  • Realitzar tallers preventius per als col·lectius i les entitats que munten les festes: taller/s interns per a les habitants i les colaboradores habituals.
  • Ampliar el protocol cap a un "Protocol antisexista i contra la discriminació a les festes majors", entenent que el patriarcat no és l'únic eix d'opressió que té conseqüències en un espai d'oci.