Chthulucenia Cyborgia
(¬)0 ~ 0 .0
el lenguaje no la servia para comunicarse
la protesis mental siempre estubo viva
la comprensión de lo antecedente le llevaba a una historia de dos perras duras Frenia y Noica
Vivían en un espacio liberado temporalmente, llegaron como astranautas autónomas y la descomprensión las había dejado molidas
en chtulucenia las historias explicaban historias
le codi genètic era empaquetado en papers que se enviaban por una costosa red [(no)alambrica o no ]
(¬)a ¬= ¬a .1
el error gramatical genera gramaticas nuevas
el error en la sintaxi lógica genera sintaxis lógicas nuevas
"Even rendered in a American English-language text like this one, Naga, Gaia, Tangaroa, Medusa, Spider Woman, and all their kin are some of the many thousand names proper to a vein of SF that Lovecraft could not have imagined or embraced-namely, the webs of speculative feminism, science fiction, and scientific fact. It matters which stories tell stories, which concepts think concepts. Mathematically, visually, and narratively, it matters which figures figure figures, which systems systematize systems."
On of those thousand names maybe called Bacteria. This names are cosmovisions in Bacteria. Bacteria in cosmovisions is ... More names are:
"[...] Naga, Gaia, Tangaroa (burst from watter-full Papa), Terra, Haniyasu-hime, Spider Woman, Pachamama, Oya, Gorgo, Raven; A'akuluujjusi, and many many more"
(¬)Naga ¬= ¬Naga (¬)Gaia ¬= ¬Gaia (¬)Tangaroa ¬= ¬Tangaroa (¬)water-full Papa ¬=water-full Papa (¬)Terra ¬= ¬Terra (¬)Haniyasu-hime ¬= ¬Haniyasu-hime (¬)Spider Woman ¬= ¬Spider Woman (¬)Pachamama ¬= ¬Pachamama (¬)Oya ¬= ¬Oya (¬)Gorgo ¬= ¬Gorgo (¬)Raven ¬= ¬Raven (¬)A'akuluujjusi ¬= ¬A'akuluujjusi (¬)Many many more ¬= ¬Many many more
las gramaticas nuevas son fràgiles Una de las historias de Chthulucenia era la de frenia i paranoia. Una historia de fabulación especulativa. Escrita in a science fiction machine by a cyborg.
The feature more relevant on the science fiction machine is that ever write science fiction. No importa que quieras escribir dramas góticos o llevar la contabilidad con ella, el resultado siempre serà una história de ciencia ficción.
Osesa i Otica són amigas de Frenia i Paranoica. Noica era un saco de pulgas, una cyborg dura. Con Frenia siempre compartió extensiones. Con Osesa y Otica, también. A menudo estaban de machitun.
(¬)Osesa ~ Osesa ^ ¬Osesa (¬)Otica ~ Otica ^ ¬Otica (¬)Frenia ~ Frenia ^ ¬Frenia (¬)Noica ~ Noica ^ ¬Noica)
(¬)0 ^ 0 ~ (0 ^ 0) v (¬0 ^ 0) .2
Alguna de ellas
========================
(¬)0 ^ 0 ~ (0 ^ 0) v (¬0 ^ 0) .2
Flu Ye, se quedó mirando las teclas de la SciFiMa, ¿era chthulucenia Cyborgia también ninihilista? O más bien el ninihilismo que tantas vueltas dio a sus neuronas habia conseguido dar nombre al ni y recuperar el nihilismo de cuando naciera? Chthulucenia Cyborgia Nihilista escribio en la SFM.
¿Cómo se materializaban los símbolos? Sin duda los símbolosprecisaban de una intérprete para su materializaciñon. Aún así el símbolo podia ser interpretado sin transcender lo simbñolico. La materialización de lo simbólico se realizaba en la interpretación transcendente?
Claro que para que algo se materializara necesitaba materiales también, asñi que a la interpretaciñon trnscendente habia que añadir-le los materiales, y también para poder trabajar los materiales, las herramientas necessàrias. A causa de una producción simbólica excessiva o de la permanéncia de lo simbólico tras su realización, surgia el simbólo excesivo. Esté era aquel simbolo cuya materialización no se daba.
¿Cómo se pasa de la materia al símbolo? Esta segunda relación entre materia y símbolo parece más plausible que la que va del sñimbolo a la materia. Para pasar de la materia al símbolo necesitamos un intérprete que ponga en símbolos la disposición material. La materia no simbolizada nunca supera la duda del existir. La actualización del símbolo mantiene estable la materia en una forma.
==================
(¬)a ¬= ¬a ^ a v (a ^ ¬a) .3
I tot hagués estat molt bé si no fos que el cyborg era taoista, o perquè tot i que el taoista predicaba la retenció seminal no per això deixava de planar l'ombra del patriarcat, perquè en algun lloc ... el món del cyborg naturalment era un infern. El taismo le dejaba como un velo metafísico y aquella sospecha de traducción virtuosa que hacia el cyborg por las mañanas cuando salir del cubiculo era una hazaña cosmica. En esos istantes la visión cósmica a través de los espacios cementados de hormigón quizas no sé esas paredes de cemento entonces no podia dejar de pensar en que la no accion era parecida a la accion i la accion era mas rapida.
mammals mammals we're mammals
tv.spot.neotokio...
a big screen on the street, night, movils lights in the highways.
una volta confunci pasaba per les cataractes de [...] famoses per la seva perillositat, quan veié algú que sortia de boscuria i s'hi llençava. Un gran espant i tanmateix al poc [...]
Acababa de enterarse que Lao Tse, el gran maestro taoista trabajo para la administración que luego heredaria Confunció el funcionario. Cuando Lao Tse quisó dejar la administración, le conminaron a escribir su obra y escribió el libro del Tao. El Tao con todas sus contradicciones no era más que el codi genético de la administración china.
Le Ciborg se encendió un cigarrillo, otro, luego otro. El aeropuerto estaba demasiado lejos como para oir aterrizar y despegar las aviones. Frenia se peinaba contemplando en el espejo la imagen de una hada. Osesa reclamaba su retorno como si en la repetición puediera surgir una narratividad. Aunque Ótica siempre le recordaba que era al revés.
El espacio sin gravedad resulto ser medio fool, pues si tenias agujeros en los bosillos seguias perdiendo aquello que pusieras en ellos.
"Maybe, but only maybe, and only with intense commitment and collaborative work and play with other terrans, flourishing for rich multispecies assemblages that include people will be possible." [5]
El vapor de la ventilació, sonoritzava la cambra, les ungles no paraven de crèixer, endollà la pantalla llarga. Esportistes de llautó disertaven sobre la sort. Ludópates en perill d'extinció.
Després de molt buscarla era possible que hagués trobat la seva pròpia ment? podia esperar un futur feliç de la seva troballa. Noica s'enfrontava a les escomeses de la primera linia de funcionaries del desengany. Ecuacions matemàtiques, amulets perduts sense rastre, de sobte, quan més necessitats eren. Cabotades sempre al moment just per tal de puntar l'eufòria.
Essiva, s'allunyà del teclat maquinic. Naus espacials explotan en el buit interespacial, el truc de treure el so per mostrar la inmensitat. Algunes sabem que el so no es transmet sense una materia que soporti les ones, això ens tranquilitza i ens permet entendre algunes seqüències fílmiques. Introdui la mà en una ranura que hi havia en la paret, les agulles van inserir-se en les venes sense apenes ser advertides, el consol fou inoculat inmediatament.
Des que tenia un arbre en els genolls i un mósquit dins el cap Frenia no cabia de contenta. No sabia si reduir-se o bé amplia l'habitacle doncs volia cabre. Era del tot incomode no apareixer a les fotos que es feien quan sortien amb la colla i decidien retratar-se totes juntes. No sabia ben bé perquè però ella era aquella que quedava fora de quadre. Potser és que des de que tenia un arbre creixent-li als genolls i un mosquit dins el cap no cabia de contenta.
Treballar per la administració no agradava Essiva, passar-s'hi la vida l'encongia sense esponjar-lo, el resecava, devenia got i plantigrad, monjo, ullera, tremolor.
a ^ a ^ a ¬= a .5 a ^ a = a v a .6
Les relacions entre les sentències eren indiferents a l'imaginari. Si ja havies vist el vaixell pirata ancorat al port derrota. Quin valor podia tenir que o bé l'aguessis vist ancorat o bé que el drap de la calavera s'esfonses plomat en l'oceà. I ja del tot irrellevant rsultava que fos o una o l'altra o bé totes dues o cap de les dues. No es tractava en absolut d'un mapa, en la virtualitat tot era en un puny i els capricis, capricis.
"Caminar el buit i cavalcar el vent" li agradava repetirse l'objectiu de l'aprenentatge, sens dubte estava avançant. Fins al punt "que no sabies si era el vent que et menava o tu que mnaves el vent".
= ¬= ¬= = .7 ¬= ¬= ¬= ¬= .8
No igual no igual no és igual que no igual. Afirmació simbòlica número vuit.
====================
¬a ^ a ¬= a ^ ¬a .4
- S'havia de fer, la situació era insostenible, no quedava cap altra opció. No podiem no fer-ho... Coses semblaves es dient els dits que premeren els botons si és que va haver-hi dits i botons, el cas és que tot va canviar.
La primera bomba va caure per la tarde, a l'endemà al matí ja no quedava res del que trobaven el dia anterior. To havia canviat. Allò curiós era que aquest cop podien recordar com era tot abans. Curiós i desconcertant com si aquests cop no haguessin estat elles mateixes les que canviaven. Com si fos cert que fora de la cambra d'alucinació hi hagués quelcom més. Com si la xarxa, les veus en telefons, els textos en les computadores, els cossos veins, que tan afanyosament anaven transformant-se sense recordar mai el canvi, no fossin l'únic agent de la contrada.
Essiva despertà aquell matí en una cambra desconeguda, buida negra. Sense llum li fou difícil al principi saber si estava somiant o no. Recordava perfectament el camastre on havia anat a dormir. La cambra que amb tants afanys havia conseguit en propietat després de quasi vint anys de facturar pensaments per a la corporació dotze hores diàries, sis dies a la setmana. Hom acostuma a despertar en el mateix lloc on s'adorm. Una altra circumstància deixa en el nou despert una perplexitat angoixada, una sensació de fals despertar, una total indefensió. Essiva es trobava n aquest estat.
Parpallejà, repetidament, quina hora debia ser? El silenci era total. Es paupa el cos i no va reconeixer-lo. Estirar les mans a dreta i esquerra buscant la làmpada que tenia al capçal del llit. No la va trobar. Intentà baixar del llit, tanmateix semblava no haver-hi terra sota els seus peus. Volava. Volava volava perpleja llegia la lletra que sorgia del parpallejar...
