Bacteria Gaia

La invenció al segle XVII del microscopi va obrir a la mirada humana un món nou. Mirant per un microscopi escolar ens adonem que allà on a ull nu veiem una superficie plana en hi ha tot un món amb els seus habitants. En cada gota d'aigua pot haver-hi milers d'organismes. La distinció entre allò gran i allò petit es difumina. Una de les disciplines que més es beneficiarà de la invenció del microscopi serà la biologia. La ciència que estudia els éssers vius més grans inclosos la humane estan fotrmats per milions d'essers vius microscòpics.

 El 1839 apareix la teoria cel·lular segons la qual tots els organismes es componen de cèl·lules i totes les cèl·lules, d'altres cèl·lules precedents.
 Una teoria fonamental per entendre el  paradigma biològic és la teoria de l'evolució. L'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent. Segons això, els éssers vius que avui poblen la terra no hauries estat sempre igual com avui els coneixem sinó que haurien anat canviant al llarg dels anys per adaptar-se als canvis del medi.
 Podem trobar rastres de la teoria evolutiva molt antics, però serà al segle XIX, primer amb la teoria de la transmutació de les espècies, i posteriorment, la teoria de la selecció natural, presentada a la comunitat científica el 1858.
 El darrer gran camp d'investigació de la biologia és la genètica. Segons la genètica tota la cèl·lula conté codificats en cadenes de proteines (material genètic) tota la informació rellevant per a la seva reproducció. Les diferències entre les espècies serien degudes a les diferències en el material genètic. La disciplina tindrà els seus inicis a mitjans del segle XIX; si bé serà a mitjans del segle XX amb la identificació i aïllament de les mol·lècules que contenen la informació genètica (àcid desoxirribonucleic (ADN)) que la disciplina rebrà l'impuls que l'ha dut a convertir-se, en una de les rames de la ciència actualment més destacades. 

 Teoria cel·lular, teoria evolutiva i genètica són tres dels camps principals de la investigació de la biologia però cap d'ells pot entendre's en l'actualitat sense l'aportació revolucionaria de la Lynn Margulis amb la teoria de la simbiogènesi.

 Lynn Margulis de soltera Lynn Petra Alexander neix a Chicago el 5 de març de 1938 y morí a Amherst, Massachusetts el 22 de novembre del 2011.

Formada a les universitats de Chicago on començarà a estudiar amb 15 anys, a la Universitat de Wisconsin, on es es graduarà en un master de genètica i zoologia i la universitat de Berkeley on es doctorarà amb una tesi sobre la incorporació de la timidina en la eugenia. El gruix de la seva docència el passarà a la Universitat de Boston on ensenyarà biologia durant 22 anys.

Tres són les teories aportarà Lynn Margulis a la biologia: la teoria de la simbiogènesi, la teoria de la transmissió horitzontal del codi genètic i la hipòtesi Gaia que presentarà junt a James Lovelock. Comencem explicant breument en que consisteix la teoria de la simbiogènesi. Segons aquesta teoria l'evolució en els primers estadis de la vida no és causada per mutacions aleatòries en un entorn competitiu com afirma la teoria de la selecció natural, sinó que, l'evolució és deguda a la simbiosi entre diferents organismes per a formar organismes més complexos que conjuntament s'adapten millor a l'entorn que per separat. Les cèl·lules amb nucli, anomenades eucariotes, i que formen tots els animals, plantes i fongs de la terra s'ahurien format, sense excepció, per la unió simbiòtica de diferents bacteris. Aquesta unió hauria esdevingut tan fructifera per als dos o més organismes que la formarien que s'hauria passat a reproduir com un sol organisme. Constituïnt així una espècie totalment distinta que les especies simbiontes per separat.

 Allò que intenta explicar la teoria endosimbiòtica és l'origen de la vida. La teoria evolutiva ja havia mostrat que tots els éssers vius provenen d'unes cèl·lules primordials. Explicar l'origen d'aquestes cèl·lules equival a explicar l'origen de tot ésser vivent.

"Quan les algues i els animals marins van aparèixer, els microbis ja havien desenvolupat les seves principals característiques biològiques actuals: diferents formes d'alimentació i de transformació de l'energia, moviment, sensibilitat, sexe i, fins i tot, sociabilitat i depredació. Havien inventat pràcticament totes les característiques de la vida moderna llevat, potser, dels al·lucinògens, el llenguatge i la música."[1]

 La paleontologia cèl·lular data l'aparició de les cèl·lules eucariotes al voltant de d'entre 600 milions i 2000 milions d'anys en el passat, quan tindria lloc la simbiosi entre les cianobactèries i mitocòndries amb bacteries heterotrofes per a formar les cèlules que formen plantes i animals. Les cianobactèries i les mitocondries són autotrofes, és a dir, aconsegueixen l'aliment a partir de si mateixes: a partir de la llum, gràcies a la fotosíntesi, les primeres i, a prtir de l'oxigen les segones. Aquestes dues serien bacteries independents que serien engullides per un bacteri heterotrof (que sobreviu enpassant-se altres bacteris). El curiós del cas és que tan cianobacteris com mitocondris, després de ser devorats haurien aconseguit sobreviure a l'interior de l'hoste passant a assimilar-se amb aquest fins al punt de compartir part del seu codi genètic. La qual cosa permetria a la cel·lula resultant reproduir-se com un ésser nou amb unes caracterísitiques diferents de les que tenien els dos anteriors.
 Un altre cas seria el de les espiroquetes que es converteixen en undolipodis. Els undolipodis són els flagells que permeten a les cèl·lules moure's en el medi. Les espiroquetes són uns bacteris allergats que tenen una gran movilitat. Aquestes es convertirien en les 'cames' d'altres cèl·lules que els suministrarien gràcies al 'servei' de suministrar-los aliment.
  
 "La simbiosis, el sistema en el cual miembros de especies diferen-

tes viven en contacto físico, es un concepto arcano, un ténnino bio- lógico especializado que nos sorprende. Esto se debe a lo poco conscientes que somos de su abundancia. No son sólo nuestras pes- tañas e intestinos los que están abarrotados de simbiontes animales y bacterianos; si uno mira en su jardín o en el parque del vecindario los simbiontes quizá no sean obvios pero están omnipresentes."[2]

 Perquè si bé només s'ha demostrat la simbiosi en els casos esmentats, per la Margulis, aquesta és la causant de tots els casos d'evolució que s'han donat en el planeta. La simbiosi no només es dòna entre bactèries sinó que també es donaria i es seguiria donant entre tot tipus de forma de vida.

 Una altra teoria que aporta la Margulis és la teoria de la transmissió horitzontal del codi genètic. Segons aquesta teoria les variacions en el codi genètic que donaria lloc a les diferents espècies no serien causades per mutacions a l'atzar, sinó que es produirien en un intercanvi horitzontal entre simbionts i fins i tot entre cèl·lules que no tindrien altra relació que el mateix intercanvi de material genètic. Aquest intercanvi fa que el material genètic deixi de ser vist com quelcom que la cèl·lula guarda sota pany i clau en el seu nucli, per ser quelcom que circula amb una certa llibertat entre les cèl3lules de diferents espècies. Un intercanvi d'aquesta mena és el que explica que la cèlula hoste en reproduir-se acabi reproduint també el simbiont doncs aquest li ha transmés el seu codi genètic que s'ha assimilat amb la resta de codi genètic de l'hoste.

 La tercera aportació de Lynn Margulis que volem destacar és la defensa de la jhipòtesi Gaia. Una hipòtesi és una teoria que no ha estat provada. La hipòtesi Gaia va ser proposa als anys seixanta pel científic anglés James Lovelock i afirma, a grans trets, que la suma total de la vida al planeta optimitza el midi ambient per al seu propi ús. Aquesta hipòtesi proposa un medi ambient dinàmic, en un dinamisme regulat, no per procesos cegs sinó per la vida mateixa. En d'altres paraules la geologia ja no pot ser estudiada per separat de la biologia. Per entendre la composició de l'atmosfera hem d'entendre el desenvolupament de la vida a la terra. Fins a la proposta de Gaia la ciència tendia a veure la vida com la conseqüència de què a la terra hi havia unes determinades condicions atmosfèriques i de temperatura. Després de la hipòtesi Gaia la relació s'inverteix: és la vida amb tots els fenòmens que inclou els que regulen les condicions atmosfèriques i a temperatura. La hipòtesi Gaia permet la ciència pensar els fenòmens que succeeixen a la superffície terrestre com un tot, defensant que moltes de les seves circumstàncies no es poden entendre d'altra manera.
 Es parla de l'atmosfera com a sistema metaestable, manté la seva composició estable tot i tot i el seu canvi constant. És parla també de la superficise terrestre, vida i matèria, com a 'sistema cibernètic de tendències homeoestàtiques' [3]. La qual cosa vol dir que la superficie terrestre és manté a si mateixa gràcies a les seves pròpies formes de controlar-se.
 S'ha tendit a simplificar la hipòtesi i afirmar que la terra és un organisme. La Margulis criticarà aquesta postura dient que cap organisme pot alimentar-se dels seus propis excrements. Criticarà els que veuen en la hipòtesi la oportunitat de reviure cultes a la deitat Terra. Dirà que no s'ha de confondre el que és una hipòtesi de treball científic sobre com el procesos de la vida en conjunt i les discursos que busquen fer de la terra quelcom a adorar i a defensar com una deitat en perill. O quelcom paradisiac que l'espècie humana estaria embrutant o fins i tot destruint. Margulis s'oposa fortament a aquestes idees. Així dirà:

 "Gaia una perra dura, no está en absoluto amenazada por los humanos." 
 "La Gaia mal interpretada sustenta el puritanismo de nuestros días: el discurso feminista sobre los peligros de la "violación" y la destrucción de la Tierra iluminada por el sol."
 "El planeta no es humano, tampoco pertenece a los humanos. Ninguna cultura humana, a pesar de su capacidad para la invención podria destruir la vida en este planeta."[4]
 
 L'espècie humana és una espècie recent, poc adaptada al medi i gens fonamental per al conjunt del sistema. L'espècie humana s'enfronta als perills de la superpoblació que tota espècie afronta quan creix sense mesura. L'esgotament dels recursos, les plagues, la autodepredació. Però no hem de confondre aquests perills que ens afectem com a espècie amb que estem posant en perill la vida a la terra. En resum:

 "El planeta cuida de nosostros no nosotros de él. El arrogante imperativo moral que nos empuja a tratar de guiar a una Tierra caprichosa o de curar a nuestro planeta enfermo es una prueba de nuestra inmensa capacidad para el autoengaño. Más bien necesitamos protegernos de nosotros mismos."[5]
 De la pregunta si Gaia està viva. Margulis no es pronuncia amb claredat, duna banda afirma que no és un organisme com hem explicat més amunt. I d'altra banda dirà que si definim la vida com un sistema que es reprodueix conforme a la selecció natural llavors Gaia està viva. I afirma que si enviessim una nau a l'espai amb bacteris, fongs i tot tipus d'animals i plantes conformant un sistema capaç de perdurar en el temps llavors res ens imediria afirmar que Gaia s'hauria reproduit tal com afirmem que les cèl·lules es reprodueixen per gemació.

Simbiogènesi, transmissió horizontal de la informació genètica, hipòtesi Gaia, conformen una revolució de la biologia que s'inicia la segona meitat del passat segle i que encara avui continua. Les espècies no evolucionen perquè competeixen pels recursos sinó que és en associar-se que evolucionen, la informació entre les espècies circula molt més lliurement del que es pensava inicialment i, no podem entendre la composició química de l'atmosfera o la geologia sense tenir en compte la vida. No només la simbiosi té un paper explicatiu fonamental en la vida sinó que també acaba absorvint allò inert. L'estudi de la terra ja no pot ser fruit d'una sola disciplina, l'aillament i la propietat de la informació potser ja no siguin valors positius per a la supervivència. La individualitat més que una virtut podria ser un limit. La dimensió per la significança, el proper pas evolutiu podria ser una simbiosi entre dues bactèries. La saviesa podria no contenir-se en les ciències humanes sinó en éssers que habiten la terra molt abans que nosaltres. Però, tot això, si bé, és pot considerar un nou paradigma en biologia, no aconsegueix conformar una nova cosmovisió. Grans qüestions, com per exemple, la raó de l'existència, l'origen de la matèria o les preguntes ètiques fonamentals, queden intocades. Les respostes que a elles dóna la teoria de la selecció natural en el marc del positivisme cientifista d'arrel cartesiana segueixen sense ser qüestionades.

És a l'article 'Propiocepción: cuando el entorno se hace cuerpo' de Lynn Margulis, junt a Luis Rico i Dorion Sagan [6] en què de la mà del concepte de pròpiacepció la posibilitat d'una cosmovisió diferent de la positivista comença a fer-se explícita. Com una remor de les pregoneses Chuthulucenies, el concepte de propiacepció ens parla de la característica,fonamental als éssers vius, de ser concients de sí mateixos. Alhora que posa en qüestió el sí mateix cartesià limitat al cos individual. Allò que proposa la teoria de la propiacepció és que ja no hem de considerar el coneixement de sí com el coneixement del cos d'un individu sinó, com el coneixement de l'habitat tot ell en simbiogènesi conformant un organisme capaç de sostenir el desafiament de la migradesa de recursos disponibles. La cultura de la humane esdevé, com per art de les tecnologies de la informació, un coneixement de sí, que es coneixement de l'entorn i per extensió una mena de consciència global: un dels instrument de la consciència de Gaia i dels seus milions d'éssers. Des de les bacteris que només poden ser vistes amb microscopis electrònics i que duen esperant aquesta mirada centenars de milers d'anys, fins a la resta de bèsties amb cervells tous, amb els quals conformar tot de constelacions dialèctiques encara per anomenar. És en la munió de vides i coses ara en simbiosi vistes que, com si es tractés d'un gat de Chesire invertit, apareix el sonriure irònic i sorneguer de la ciborg. Per veure la resta del seu cos haurem d'esperar al següent capítol d'aquesta història.

[1] Lynn Margulis / Michael F. Dolan, "Els inicis de la vida. Evolució a la terra precambriana.", ed Bromera PUV, pàg.22. [2] Lynn Margulis, "Planeta simbiótico. Un nuevo punto de vista sobre la evolución", ed. Debate, pàg. 15. http://gen.lib.rus.ec/book/index.php?md5=BC855E6726649F1EEA8B8DD787A76E9D [3] idem. pàg. 139 [4] ibidem. pàg. 141 i ss. [5] ibidem, pàg. 135. [6] https://www.yumpu.com/es/document/view/14112090/propiocepcion-cuando-el-entorno-se-hace-cuerpo-lynn-margulis-